I què hi ha de les persones?

Ara que aquest país s’ha transformat en un constant debat sobre banderes, i dic ara perquè d’això fa un parell de mesos, cosa que no és casual, sinó que hi ha molts interessos en posar aquest debat en el centre neuràlgic de l’actualitat.

Aquest debat, entre d’altres, serveix per tapar les vergonyes i incapacitats de molts, serveix també com excusa a CiU per intentar mantenir-se en el poder, després de dos pressupostos i de la incapacitat de complir amb els compromisos electorals (reducció de l’atur, pacte econòmic, etc.). Incapaç de treure el país endavant, aquest govern, a mitja legislatura diu que ara ha arribat l’hora de generar la veritable sortida de la crisi: la independència i, a més, amb l’arrogància d’Artur Mas que de manera messiànica diu que ha de ser ell qui condueixi el país a aquesta fita.

 

Utilitzant els mitjans de comunicació afins, així com els públics com TV3, tal com va denunciar fa pocs dies  l’exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, aquests no parlen d’altra cosa tot el dia, mentre la qualitat de vida de la gent va de mal a pitjor. Però què hi ha dels serveis als ciutadans?

L'Estat de Benestar del que fins ara gaudíem es fonamenta en l’existència d'uns serveis públics de qualitat, universals i accessibles que atenen amb eficàcia les necessitats de la ciutadania, sobre la base del principi d'equitat. Sense oblidar que alhora els nostres serveis públics constitueixen un dels sectors productius més dinàmics i generadors d’ocupació́ del país, són un sector estratègic i d'alt valor afegit de l'economia, que concentra coneixement, genera igualtat i cohesiona la societat al nostre país.

Aquests serveis que, NO SÓN GRATUÏTS, com ens han volgut fer creure, es financen mitjançant impostos procedents fonamentalment de les rendes del treball, a què contribueix el conjunt de la ciutadania i constitueixen la millor forma de redistribució́ social de la riquesa i són una inversió́ per al present i el futur.

 

Amb aquesta fugida endavant del govern es volen tapar les polítiques d'ajust que redueixen les inversions públiques i ocasionen un greu deteriorament dels serveis públics bàsics i les seves conseqüències en la qualitat de vida de la ciutadania, molt especialment de les dones i els sectors més vulnerables de la societat, aguditzen el retrocés social, obstaculitzen la recuperació́ econòmica i la generació́ d’ocupació́.

 

L'ensenyament públic que ha impulsat l’avanç del nostre país, i forma part del contracte social gràcies al dret constitucional a l’educació́, ha estat reduït amb impunitat: increment dels preus de les llars d’infants,  augment de  ratis d'alumnes, reducció de beques, increment de  taxes universitàries, entre altres, totes elles  mesures  que obstaculitzen l’accés a l’educació́ i suposen un greu cost social per a les famílies i la societat en general.

 

La sanitat pública, un dels serveis públics més ben valorat pels ciutadans, també ha patit aquestes polítiques: Euro per recepta, tancament d’ambulatoris, de serveis d’urgència nocturns, de llits hospitalaris, d’equips diagnòstics i quiròfans. Suposen un impediment a l’accés universal de manera eficient i ràpida a la solució dels nostres problemes de salut.

 

Però d’això no se’n parla, aquesta cortina de fum teixida des del govern, i amplificada mediàticament, tapa l’empobriment dels serveis públics, de l’estat del benestar i de les persones. Mentre parlem de banderes QUÈ HI HA DE LES PERSONES?